lunes 5 de octubre de 2009

-Hospital del Mar- ........... (VH també ;))

El teu cor batega fort, malgrat la resta del cos
Ets tan lluny ara del port, en el teu cap s'ha fet fosc
Al mig d'un gran hospital com una illa en l'oceà
Vols saber que t'ha passat, sobretot que passarà

Tu no pots deixar-me sense el teu alè,
Ni jo vull deixar-te sola en cap moment

Tu respira poc a poc, tranquil·lament
Que jo et duré l'aire d'on bufi el vent
Tu adormida en algun lloc, serenament,
Que jo et vetllo el somni entre la gent

Entre màquines i tubs, lluites contra el temporal,
En qüestió de dos minuts t'ha passat tot pel davant

A la platja dels records t'imagino tot cantant,
La mar xiula aquells acords, d'un cantautor italià

I aviat a casa, començar de nou,
T'espera una barca en el nostre moll

Tu respira poc a poc (...)
Aquesta cançó de "Els Pets" reflexa molt bé els sentiments de quan estàs ingressada a l'hospital. Jo ja fa temps que he passat aquesta vivència, però no treu que se'm posi la pell de gallina i senti una espècie de moguda dins meu cada cop que recordo aquells dies.
És una vivència molt dura i encara que estiguis acompanyada i amb el recolzament dels teus és com si t'esgarressin una part teva... vulguis o no, vius marcada per sempre.
I no sé, encara que ja hagin passat 2 anys i mig vull posar la lletra d'aquesta cançó per compartir-la.
-Ja coneixia la cançó, però fins fa poc que no vaig posar atenció a la lletra (aixx...)-

3 comentarios:

Anna dijo...

Oh Mar! Quants records aquesta cançó... és tan bèstia tot plegat... i dur, perquè no dir-ho.
I, en part, quina sort!
Quina sort, Mar!
Abuf :..)

Mar dijo...

Si!! Si que és una sort també :)

Rous dijo...

Ays... que maco... es dur per a qui ho pateix i també per qui esta al costat per què ho donaries tot per que no hi hagues aquest dolor i aquest patiment i no poder fer res per evitar-ho fa sentir una impotència molt gran i també dolorosa.
No cal dir-te que t'estimo molt germaneta i que no vull que passis mai per tot això.