CARPE DIEM

Sovint per la nit apareixen les meves pors. Començo a imaginar que tot el que he aconseguit, el que ara puc gaudir ho perdo.
Sento un buit adins meu i molta ràbia.
Sé que no ho he de pensar i disfrutar del moment. Que mai se sap i que la vida és incerta.
Però no ho puc evitar.
Per què ha de succeïr?


És una por que molta gent no entendrà. Ni pretenc que ho faci. Segur que tothom en el fons ha sentit aquest respecte al pas del temps i al deteriorament. És un fet inevitable.

Què hi farem.

De moment: CARPE DIEM.